Deu partits, aspirants a convertir-se en “patrimoni esportiu històric del món”

Tots els ciutadans que ho desitgin poden participar fins al dia 1 de març en l”elecció de “3 partits de futbol jugats pel Sabadell patrimoni esportiu històric del món”, campanya que estan realitzant el Bureau Internacional de Capitals Culturals i el Centre d”Esports Sabadell amb la voluntat de destacar i promocionar els valors de l”esport en la societat.
 
S”entén per “3 partits del Sabadell patrimoni esportiu històric del món” aquells partits jugats per l”equip arlequinat d”ençà la seva fundació l”any 1903 i fins el 2014, bé sigui en el seu estadi o en qualsevol lloc del món.
 
Durant el mes de gener de 2015 tots els ciutadans que ho han desitjat han pogut fer propostes de candidatura. Al final del procés han estat 10 els partits jugats pel Sabadell que aspiren a convertir-se en un dels “3 partits patrimoni esportiu històric del món”
 
Per a participar en l”elecció de “3 partits jugats pel CE Sabadell patrimoni esportiu històric del món” només cal omplir el “Formulari de Votació” que hi ha al website www.ibocc.org
 
Els tres partits més votats, dels deu candidats, es convertiran en “patrimoni esportiu històric del món” i s”incorporaran a la “Llista representativa del patrimoni esportiu del món” del Bureau Internacional de Capitals Culturals, on els Estats Units de Mèxic i la ciutat de Quito han incorporat ja els seus partits més icònics i emblemàtics.
 
Informació dels partits candidats
 
CE Sabadell vs l”Universitari de Barcelona (1-4), jugat el 6 d”agost de 1912 a l”estadi de la Creu Alta, que és on va jugar el Sabadell entre 1906 i 1967, abans no s”inaugurés l”estadi Municipal de la Nova Creu Alta, al qual van assistir dues mil persones. Aquest partit va ser el primer de Catalunya, i també de la resta d”Estat espanyol, que es va jugar amb il·luminació artificial. Específicament, la il·luminació va consistir en 10 arcs elèctrics o arcs voltaics. L”arc elèctric s”emprava com a font de llum, abans de la invenció de la làmpada d”incandescència.
 
CE Sabadell vs Sevilla (0-3), jugat el 30 de juny de 1935 a l”estadi de Chamartín (Madrid), final de la Copa de la República. Tot i perdre la final per 3-0, els sabadellencs, un equipo aleshores que jugava a la segona divisió, van protagonitzar sorpreses durant tot el torneig, especialment amb l”eliminació del campió de lliga de Primera Divisió, el Betis, a doble partit. Les primeres ocasions van ser pel Centre d”Esports però Gual va caure lesionat i, com que aleshores no es podien fer canvis, el Sabadell va haver de jugar tot el partit en inferioritat contra un equip de superior categoria. Campanal en dues ocasions i Bracero van fer els gols andalusos d”un partit que per part de l”equip vallesà van jugar Masip, Morral, Blanch, Argemí, Font, Gràcia, Sangüesa, Calvet, Gual, Barceló i Parera. El president de la República, Niceto Alcalá Zamora, va lliurar el trofeu de campió de Copa al porter i capità sevillista Eizaguirre que, temps més tard, seria seleccionador estatal.
 
CE Sabadell vs Bruges KV (2-0), jugat el 17 de setembre de 1969 a l”estadi de la Nova Creu Alta. En la temporada 1968-1969 el CE Sabadell va quedar en quarta posició en una lliga de primera divisió de 16 equips, la qual cosa li va permetre classificar-se per a disputar la Copa de Fires (antecedent de la que va ser Copa de la UEFA, actual Europa League) la temporada següent. Aquest partit va significar el debut en competició europea del Sabadell. Tot i que va guanyar per 2-0, al partit de tornada a Bèlgica va perdre per 1-5 i no va aconseguir la classificació per a la ronda següent.
 
Reial Madrid vs CE Sabadell (1-0), jugat el 2 de novembre de 1969 a l”estadi Santiago Bernabéu. En el minut 13 de partit, el jugador Peru Zaballa (1938-1997) llençà una falta i el porter madridista Junquera i el seu company Espildora xoquen i ambdós jugadors cauen lesionats. És en aquest moment que li arriba la pilota a Zaballa qui només havia de xutar per marcar gol però en comptes de xutar a la porteria que estava buida envià la pilota fora del camp per tal que fossin atesos els dos jugadors lesionats. Aquest gest li va valer el premi Fair Play (Joc Net) per part de la Unesco.
 
Binèfar vs Sabadell (3-4), jugat el 27 de maig de 1984. El Sabadell va guanyar al camp del Binèfar, amb la qual cosa l”equip arlequinat va tornar a la segona màxima categoria estatal. Va quedar campió de lliga gràcies a un partit que va propiciar un desplaçament massiu de seguidors al petit estadi del Segalar. El petit poble de Binèfar es va omplir d”arlequinats en un partit d”anades i tornades emocionant que va acabar 3-4. Capó, Tanco, Zunzunegui, Roca, Gabilondo, Escalza, Lino, Manolo, Rusky, Golobart i Marañón van disputar aquell enfrontament
 
CE Sabadell vs Atlético Madrileño (2-0), jugat el 18 de maig de 1986. El Sabadell va assolir el retorn a la Primera Divisió del futbol estatal després de tancar la temporada com a segon classificat de segona, només per darrere del Mallorca. L”equip arlequinat va guanyar l”Atlético Madrileño per 2-0 en una Nova Creu Alta plena a vessar, amb gols de Nacho i Villa. Aquest fou el darrer ascens a primera divisió del Sabadell.
 
CE Sabadell vs Osasuna (2-1), jugat el 19 de juny 1987, de Primera Divisió, a l”estadi de la Nova Creu Alta, conegut com el “partit de la repetició” o dels “vint duros” (cent pessetes), pel preu popular de les entrades. El partit corresponia a la penúltima jornada d”una fase de descens estranya creada sobre la marxa per la Federació a suggeriment del Cadis. El Sabadell ja havia guanyat l”Osasuna, però el Consejo Superior de Deportes va ordenar repetir el partit per alineació indeguda dels estrangers April i Brylle, convertint-se d”aquesta manera en el primer partit repetit en categories professionals del futbol espanyol. En senyal de protesta, la llotja va ser l”única part del camp sense gent, ja que només la van ocupar una bandera arlequinada, una de la ciutat i una senyera catalana. El Sabadell va guanyar 2-1 i es va mantenir un any més a primera divisió. L”afició del CE Sabadell va omplir l”estadi a vessar i un gran corrent de simpatia i germanor es va produir a tot Catalunya envers el CE Sabadell. Milers de persones d”arreu del país van assistir al partit per donar suport al Sabadell.
 
Sabadell vs Reial Madrid (3-2), jugat el 13 de gener de 1988 en una Nova Creu Alta enfangada per una intensa pluja. El partit era corresponent a l”anada dels quarts de final de la Copa del Rei. El Sabadell va capgirar un 0-2 en contra i va acabar guanyant per 3-2. Hugo Sánchez i Martín Vázquez van avançar els blancs a la primera meitat, però Periko Alonso, Sala i Villarroya van remuntar el partit en una última mitja hora per emmarcar i on l”àrbitre va escatimar un penal als arlequinats que hagués suposat el 4-2. La polèmica també seria protagonista a la tornada, amb un gol anul·lat als sabadellencs al Bernabéu que hagués suposat el passi del Centre d”Esports a les semifinals. El Madrid dels Buyo, Camacho, Tendillo, Sanchís, Jankovic, Martín Vázquez, Santillana o Hugo Sánchez va necessitar una pròrroga per eliminar un Sabadell que, aquell mateix any, baixaria a Segona.
 
CE Sabadell vs Selecció Catalana (1-1), jugat el dia de Sant Esteve de 1990 a l”estadi de la Nova Creu Alta, dues setmanes després de l”atemptat terrorista que va costar la vida a sis policies que justament anaven a fer tasques de seguretat al partit Sabadell-Màlaga. El Centre d”Esports Sabadell i la Selecció Catalana de Futbol jugaren un partit d”homenatge a les víctimes de l”atemptat, que va reunir 5.500 persones i que va acabar amb empat a un gol. La selecció catalana d”aquell dia, entrenada per Ladislao Kubaka, la van integrar, principalment, jugadors en actiu tant del FC Barcelona com del RCD Espanyol amb independència de si eren catalans o no. Fins i tot va venir a jugar el partit un jugador de l”entitat i el ressò mediàtic com el francès Eric Cantona, aleshores jugador del Manchester United.
 
Eibar vs Sabadell (1-1), jugat el 28 de maig de 2011 a l”estadi d”Ipurúa. Aquest partit hauria de permetre l”ascens a la segona divisió a un dels dos equips, en el definitiu playoff d”ascens. El partit d”anada a l”estadi de la Nova Creu Alta havia acabat amb empat a zero gols. La primera part va acabar sense gols. Ja a la segona part, Fernández va avançar als arlequinats en el minut 56 i Lanzarote en el 70 va empatar per part de l”Eibar. En els darrers vint minuts el marcador no es va moure i després de 18 anys de penúries, entre segona B i tercera divisió, el CE Sabadell va tornar a la segona divisió.
 
Durant aquest febrer de 2015 s”anirà oferint periòdicament informació del procés de votació de “3 partits jugats pel Sabadell patrimoni esportiu històric del món”.