La temporada 1955-1956 el CE Sabadell complia la 15ª temporada a Segona Divisió A i venia i d»una discreta desena posició la temporada anterior. Llavors la categoria de plata del futbol espanyol estava dividida en dos grups: Nord i Sud. Els sabadellencs competien en el primer d»aquests juntament amb equips de la talla d»Osasuna (acabaria sent el campió), Real Zaragoza, Real Sporting Gijón o Racing Santander. Aquella temporada també hi era el Terrassa i els dos derbis van ser molt disputats (derrota 1 a 3 en la Creu Alta i victòria 0 a 1 a la ciutat veïna).
En un inici de lliga força irregular la directiva va decidir prescindir de Vicenç Gràcia a la banqueta i va incorporar a Juan Otxoa, un dels millors tècnics que ha tingut mai el Sabadell i que s»estaria al club fins el 1958 amb grans actuacions. El canvi va ser molt profitós i els arlequinats acabarien la lliga en una meritòria cinquena posició després de sumar 7 victòries en les darreres nou jornades del campionat. Jugadors de la talla de Roca, Rovira, Segarra, Maiques o Vila eren els futbolistes més importants en una plantilla que començava a sorgir la figura de Lluís Muñoz, autor de deu gols aquella temporada i que acabaria fitxant per l»Espanyol per retornar anys més tard a l»equip de la seva ciutat en els millors anys del club.
