Les pàgines del llibre d’història arlequinada guarden un racó molt especial per al 4 d’abril de 1943. Tal dia com avui de fa 75 anys, el Centre d’Esports Sabadell es va convertir en equip de Primera Divisió per primer cop en la seva relativa curta història, amb quatre dècades de vida i en una època convulsa de postguerra. Fins aleshores, l’únic gran èxit de l’entitat havia estat la final de Copa perduda contra el Sevilla l’any 1935.
El conjunt arlequinat, que ja s’havia quedat a les portes de pujar un any abans en una promoció d’ascens perduda contra l’Oviedo a Madrid per 1-3, ho va tornar a intentar amb els reforços d’homes que acabarien sent importants com Navarro (FC Barcelona) o Patro (Atlètic Balears), autor dels tres primers gols en el duel decisiu contra l’Sporting de Gijón.
Com relata l’enyorat Joaquim Fité en el llibre El club de mi vida, el Centre d’Esports Sabadell va finalitzar la temporada 1942-43 a Segona Divisió en segona posició amb 18 punts, només superat per la Real Sociedad amb 22. Especialment important va ser el triomf a Inca contra el Constància per 0-1, en un partit on el porter Pujol es va lesionar i, en una època on no hi havia substitucions, Navarro, l’autor del gol, es va haver de posar sota pals. El Constància també acabaria la lliga amb 18 punts però amb el ‘goal-average’ perdut.
L’equip tipus de la temporada 1942-43 estava format per Pujol, Cardús, Rúbies, Pueyo, Martínez, Gual, Aranaz, Bardina, Navarro, Pallàs i Patro, i estava dirigit per Joan Armet ‘Kinké’, que va agafar les regnes després que José Luis Zabala marxés just després del final de la temporada regular.
En un playoff d’ascens a 10 partits, el Centre d’Esports Sabadell es va haver de veure les cares amb la Real Sociedad, el Valladolid, l’Sporting, el Ceuta i el Jerez. Els homes de ‘Kinké’ es van mostrar infal·libles a l’antiga Creu Alta, guanyant els quatre primers partits, i també van treure tres punts de mèrit a domicili -s’atorgaven dos punts per victòria- guanyant a Jerez i empatant a Ceuta.
En el partit decisiu, celebrat el 4 d’abril de 1943 a una Creu Alta plena a vessar, el CE Sabadell es va imposar a l’Sporting de Gijón per 5-2 gràcies a l’esmentat ‘hat-trick’ de Patro i als gols de Navarro i Gual, màxim anotador de la temporada amb 10 dianes. D’aquesta manera, el conjunt arlequinat es proclamava campió de la fase d’ascens amb 13 punts i certificava, per primer cop en la seva història, la seva presència a la màxima categoria del futbol espanyol.
