Grego Sierra: “La pinya del vestidor és total i es veu reflectida al camp”

Grego Sierra ha arribat aquesta temporada al Centre d’Esports Sabadell procedent de l’UCAM Murcia i s’ha consolidat a la línia de centrals de la defensa arlequinada. A més de la seva carrera futbolística, Sierra està graduat en Publicitat, Marketing i Relacions Públiques i actualment estudia ADE. 

P. Sembla que t’has adaptat bé al club i a la ciutat. Com t’hi sents després de 4 mesos?

R. Estic molt content, sobretot per l’acollida que he tingut. El perfil de persones que hi ha al vestidor i al club és espectacular i així tot és més fàcil. El que més m’ha sorprès és la proximitat amb els companys i la gent del club.  L’adaptació ha estat molt ràpida i sembla que porti molt temps aquí. 

P. El vestidor transmet molt bon ambient i aquesta unió es trasllada al camp cada diumenge amb el bon inici que ha marcat l’equip.

R. La pinya i el bon rotllo en un vestidor és bàsic perquè les coses surtin bé. La unió del grup permet que les individualitats dels jugadors que marquen la diferència puguin sorgir. La bona relació que tenim es reflecteix al camp quan ens deixem la pell per cada company. 

P. Un dels companys amb qui tens més afinitat dins i fora del camp és Ian Mackay. Porter i central. Curiosament la temporada passada jugaves a l’UCAM i ell al Real Murcia. 

R. Tinc una molt bona relació amb Ian Mackay i una gran afinitat. Ens hem conegut personalment aquesta temporada i com amb els altres companys som una família. Cada partit ens marquem objectius i tota la defensa està molt segura amb ell. Són detalls molt importants per lluitar conjuntament.

P. Aquesta temporada t’has trobat amb un sistema de tres centrals i dos carrilers que proposa el míster. Hi havies jugat abans?

R. Havia jugat alguns cops en un sistema amb tres centrals però no d’inici com ho fem aquí. En altres equips, en la sortida de pilota el pivot se situava entre els centrals i també érem tres. El míster aposta molt fort per l’adaptació dels futbolistes a diferents situacions de joc i personalment em trobo molt còmode. Comparteixo la proposta de tenir la possessió de la pilota i tenir personalitat.

P. Fins al partit contra el Nàstic que et vas perdre per sanció havies jugat tots els minuts. Sents la responsabilitat de ser un dels jugadors amb més pes al camp?

R. Quan vaig arribar al Sabadell tenir clar que volia donar el màxim de mi als partits i als entrenaments, i així ho estic fent. El més important és que tant jo com l’equip ens hem adaptat ràpidament al que ens ha demanat l’entrenador i hem aconseguit que tot vagi rodat.  

Per a mi l’aposta del club perquè vingués aquí va ser molt important i estic molt content de tenir aquesta continuïtat. 

P. T’ha sorprès l’afició? Sobretot per la fidelitat que mostra a la Nova Creu Alta i acompanyant l’equip en desplaçaments massius com a Andorra, al Johan Cruyff o en l’últim a Saragossa. 

R. Quan vaig arribar al club em vaig adonar ràpidament del gran suport de l’afició que té aquest club. Les imatges d’Olot quan l’equip es jugava la permanència diuen molt dels arlequinats. La comunió entre l’equip i l’afició és màxima i imprescindible per aconseguir els objectius. Durant la temporada podem passar moments difícils i estic convençut que també tindrem el seu suport. 

P. Estàs graduat en Publicitat, Relacions Públiques i Marketing i ara estudies un grau en ADE. Et prepares per després de la carrera futbolística o penses en compaginar-ho?

R. Sempre m’ha agradat estudiar i formar-me per al futur. Des de petit m’han ensenyat que no tot és el futbol i que el després arribarà. Estudiar m’aporta moltes coses i aprofito per fer-ho en el temps lliure que tinc a les tardes. Quan s’acaba la carrera com a futbolista queda mitja vida per endavant i vull estar preparat pel que vingui. 

M’atrau el món empresarial i crec que el que estudio en un futur em servirà de molt. 

P. Són casos excepcionals els jugadors professionals que estudien?

R. A tots els vestidors on he estat hi ha jugadors que també estudien però no és habitual. Les circumstàncies de cada persona són pròpies i això també s’ha d’entendre.

Fotografia: Críspulo Díaz.