El porter Ian Mackay va ser el primer fitxatge del CE Sabadell 2019/20 procedent del Real Murcia En aquest inici de lliga ha confirmat que és un dels porters més solvents de la categoria. En 9 jornades ha encaixat sis gols i la seva seguretat contagia l’equip. Parlem amb ell per analitzar a fons el seu retorn al club.
P. Vas ser el primer fitxatge del CE Sabadell 2019-20, un fet que indica l’aposta ferma del club per tu i les teves ganes de tornar a Sabadell.
R. El club va mostrar molt interès per mi. Els contactes ja venien de la temporada passada i ho vaig tenir clar. Agraeixo moltíssim l’interès que va tenir la gent del club perquè tornés i per poder fer coses grans al Sabadell. Vaig venir amb la il·lusió d’un noi de 20 anys.
P. L’afició t’ha acollit amb molt d’afecte. A la presentació et vas donar un bany de masses a l’estadi. T’ha sorprès?
R. Sabia que em tenien afecte però la presentació em va sorprendre molt. És molt bonic que em tinguin tant d’afecte i que ho demostrin com ho fan cada setmana. Per a un jugador sentir afecte és molt important per donar un plus més amb la força de la gent. Intento tornar sobre la gespa tot l’afecte que rebo de l’afició.
P. Amb què et vas quedar de la primera etapa a Sabadell per tenir tan clar el teu retorn al club?
R. El Sabadell va apostar per mi a Segona Divisió, però vaig tenir la mala sort de lesionar-me a la pretemporada i em va quedar una espineta clavada per no poder demostrar el meu potencial. Ara que sóc més madur i estic preparat per defensar amb solvència aquest escut.
P. Ha coincidit que al vestidor us heu trobat quatre jugadors gallecs, i amb tres d’ells ja vas coincidir abans a Ferrol. Com es porta això?
R. Sóc una mica protector amb els joves que tinc al meu costat i intento ajudar-los en tot el que puc. Entre nosaltres tenim una gran relació. Diuen que els gallecs som una mica tancats però no és cert. El vestidor és espectacular i molt sa.
P. Vas venir a Sabadell amb la família, com s’han adaptat les dues nenes a la ciutat i al català?
R. Teníem una mica de por a l’escola perquè les classes són en català però ara estan encantades. A la petita li fa molta il·lusió aprendre un nou idioma i quan descobreix paraules noves ens les diu ràpidament per a que veiem com progressa.
P. A la primera etapa al club vas compartir vestidor amb Antonio Hidalgo. Com és tenir-lo d’entrenador ara?
R. Sap portar-ho molt bé perquè marca les distàncies i això és un avantatge perquè jo ja el coneixia com també passa amb el Juve. M’ha sorprès com a entrenador perquè em sembla molt bo i amb unes idees clares. Està tan segur del que ens transmet que creiem del tot en la seva idea.
P. Amb el primer equip del Depor vas jugar contra el Milan de Pirlo, Kaká, Dida… Com el recordes?
R. El que més em va sorprendre va ser conèixer a Dida, té una mà enorme i quan ens vam saludar una mica més i m’agafa l’avantbraç. És un record molt bonic, jugàvem a casa amb l’estadi ple i contra un equipàs campió d’Europa. Vaig fer un molt bon partit i l’estadi va cantar el meu nom quan vaig aturar una falta a Pirlo.
P. Portes l’equipació rosa, un color especial per a tu que a Múrcia no vas poder vestir per la coincidència de colors amb els teus companys.
R. La meva mare va morir de càncer i al principi la portava per ella. Al final s’ha convertit en un doble reconeixement perquè el meu pare també va morir de la mateixa malaltia l’any passat. Aquesta samarreta és un tribut per a ells, els recordo sempre i tinc la sensació que em protegeixen. Quan vaig signar pel Sabadell em va trucar el “Bransu” per dir-me que havia demanat la samarreta rosa. Em coneix bé.
P. La porteria és una posició especial, diferent a la resta, alguns diuen que solitària. Com és la relació entre els porters en un vestidor?
R. Hi ha de tot. Aquest any amb Adrià Collet tenim una relació molt bonica. Ell està començant i jo sóc un porter experimentat, intento ajudar-lo i ell m’ho agraeix. Fem un tàndem molt bo. He tingut algunes relacions no tan bones amb altres companys però al final cadascú fa el seu camí. L’objectiu sempre ha de ser el bé de l’equip.
Fotografia: Críspulo Díaz.
