Rússia es converteix, des d’avui mateix, en l’epicentre del món del futbol durant aproximadament un mes gràcies a la disputa del Mundial. És una de les competicions amb més rellevància del planeta, per no dir la que més, i reuneix a 32 seleccions disposades a agafar el relleu de la campiona, Alemanya, i a milions d’espectadors paralitzats al voltant de qualsevol pantalla.
En total serà l’edició número 21 d’uns Mundials que, en el decurs de la seva història, també ens han deixat anècdotes per a la història del Centre d’Esports Sabadell. Sense anar més lluny, la Nova Creu Alta va ser escenari d’entrenaments del Brasil de Sócrates i Zico durant el Mundial d’Espanya’82. I, tot i que directament no va aportar cap futbolista, per la nostra entitat van passar jugadors que, abans o després, van estar presents a la cita mundialista.
- César Rodríguez (1939-40)
El primer d’ells va ser César Rodríguez, qui acabaria sent una de les llegendes del FC Barcelona. De fet, només un tal Leo Messi duu més gols que ell amb la samarreta blaugrana. César va ser cedit a Sabadell amb només 19 anys i va estar una única temporada abans d’emprendre el camí cap a Granada per fer el servei militar. Ja en plena maduresa esportiva, va ser convocat per al Mundial de Brasil’50, recordat pel Maracanaço de l’Uruguai en el partit decisiu contra l’amfitriona i en què Espanya va acabar en quarta posició.
- Josep Gonzalvo (1943-44)
Josep Gonzalvo, o Gonzalvo II, va ser l’altre integrant de la selecció a Brasil amb passat arlequinat. També va estar una única temporada a Sabadell però, actuant com a lateral esquerre, va debutar a Primera i va disputar un total de 25 partits en un Centre d’Esports que va finalitzar la temporada com a novè classificat. Era el pare del també exjugador, exentrenador i comentarista Jordi Gonzalvo.
- Marcelino Pérez (1972-74)
El cas de Marcelino Pérez és el primer d’un futbolista que va jugar al Centre d’Esports Sabadell abans de ser mundialista. Nascut a la ciutat, el defensa va actuar dos anys com a arlequinat a Segona Divisió abans de fer el salt a l’Atlético de Madrid, on va desenvolupar gran part de la seva carrera i conserva l’estatus d’ídol matalasser. Va disputar el Mundial d’Argentina’78 on Espanya no va passar d’una fase de grups formada per Àustria, Brasil i Suècia.
- Eduardo Pereira (1980-83)
Un dels jugadors més recordats de principis dels 80. El porter uruguaià va arribar a Sabadell procedent del Nàstic de Tarragona per ocupar el buit de Joan Capó i va defensar el marc arlequinat durant tres temporades, fins al descens de Segona B i el retorn del menorquí. Després va tornar a l’Uruguai i a l’Argentina, on va seguir jugant fins a arribar a ser convocat per al Mundial d’Itàlia’90, on no va disputar cap minut.
- Eugenio Leal (1982-83)
El segon dels tres futbolistes d’Espanya amb passat arlequinat que van estar presents a l’Argentina. Com Marcelino, Eugenio Leal va defensar durant molts anys la samarreta de l’Atlético de Madrid fins que va patir una greu lesió de genoll contra el Real Madrid. Leal va intentar rellançar la seva carrera a un CE Sabadell que lluitava per evitar el descens a Segona B però el genoll del migcampista ja no era el mateix i només va disputar dos partits d’arlequinat.
- Rafa Marañón (1983-85)
El tercer arlequinat convocat per anar a Argentina. I dels tres, qui va deixar més petjada al club. Rafa Marañón es va convertir en una de les grans llegendes del RCD Espanyol, sent encara el màxim golejador blanc-i-blau en totes les competicions, però va decidir allargar la seva carrera a Sabadell amb 35 anys. El davanter navarrès va ser un dels homes més destacats aquella temporada, la del títol de lliga de Segona B i l’ascens a Binéfar, i va formar part del cos tècnic durant el posterior ascens a Primera.
- Manolo Sánchez (1983-85)
Marañón va fer un destacat tàndem amb Manolo. El davanter extremeny va arribar a mitja temporada de l’ascens per fer el servei militar i, tot i els seus 19 anys, va aportar la seva qualitat com a internacional juvenil. Un seguit de gols que el van dur al Real Murcia, primer, i a l’Atlético de Madrid, després, on va guanyar el Pichichi de la 1991/92 amb 27 dianes. Dos anys abans va anar convocat amb Espanya per disputar el Mundial d’Itàlia’90.
- Periko Alonso (1985-88)
El primer exarlequinat que va disputar el Mundial d’Espanya’82 en què la selecció nacional va caure a la segona fase. Periko Alonso venia de proclamar-se campió de lliga amb la Real Sociedad i d’allà va fer el salt al FC Barcelona. Un cop finalitzat el seu contracte, el pare de Mikel i Xabi Alonso va fitxar pel Centre d’Esports Sabadell per ser un dels puntals en l’any de l’ascens a Primera en el partit contra l’Atlético Madrileño. Periko va seguir dues temporades més fins que va penjar les botes coincidint amb el descens a Segona.
- Ramón Hicks (1986-87)
Un altre dels jugadors que va deixar empremta tot i disputar una única temporada d’arlequinat. Ramón Ángel Hicks va ser un dels reforços estrella en el primer any de tornada a Primera Divisió. El paraguaià arribava amb l’etiqueta d’internacional a Mèxic’86 després d’una absència de 28 anys del seu país. Després del seu pas per Sabadell, Hicks va fitxar pel Real Oviedo, on hi va estar tres anys més.
- Buenaventura Ferreira (1986-87)
Hicks (Nacional) va arribar de la mà del seu compatriota Buenaventura Ferreira, procedent del Deportivo Cali. Ferreira també va estar un sol any a Sabadell, on va disputar 29 partits, però, a diferència de Hicks, va ser la seva única experiència a Espanya i l’any següent va firmar amb el Vélez Sarsfield.
- Tente Sánchez (1988-89)
Avui dia, l’últim internacional espanyol que pot haver presumit de vestir la samarreta de la selecció en una fase final d’un Mundial i la del Centre d’Esports Sabadell. Com en el cas de Periko Alonso, José Vicente Sánchez va disputar el Mundial d’Espanya’82 i la Nova Creu Alta va ser la seva última casa com a professional. ‘Tente’ va destacar al FC Barcelona a finals dels 70 i principis dels 80, i a Sabadell només s’hi va estar una temporada, la 1988/89, abans de penjar les botes.
- Miguel Ángel Bossio (1991-92)
La participació a Mèxic’86 de Miguel Ángel Bossio amb la selecció uruguaiana també el va portar a la lliga espanyola pocs mesos després. El Valencia el va signar i, allí, el migcampista s’hi va estar fins a l’estiu del 1991, quan el Centre d’Esports Sabadell el va fitxar a Segona Divisió en una temporada en què s’esperaven grans coses i l’equip va finalitzar novè.
- Thomas N’Kono (1991-93)
Actualment, Tommy N’Kono segueix sent l’últim exarlequinat que ha disputat un Mundial i és, probablement, qui més història té en aquesta competició. N’Kono es va donar a conèixer a Espanya’82, on el Camerun va quedar eliminat a la primera fase tot i empatar els tres partits i que el porter del Canon Yaoundé només encaixés un gol. Les seves actuacions li van valer el seu fitxatge per al RCD Espanyol, on s’hi va estar fins al 1990, quan va disputar el Mundial d’Itàlia. Amb 35 anys va arribar a Sabadell com un altre dels reforços estrella però va patir el doble descens del 1993. Tot i això, encara va tenir temps d’anar convocat a un altre Mundial, el d’Estats Units’94, però com a suplent.
