Torna a casa després de sis anys en el futbol anglès i ho fa amb la il·lusió del debutant. Tot i dur a les seves botes més de 150 partits d’experiència entre Primera, Segona i Championship, Ángel Martínez es mostra engrescat davant d’aquesta oportunitat de començar de zero. La circumstància que el seu germà José Martínez jugui al pròxim rival dels de Toni Seligrat, la UE Olot, també li dóna un caire especial a la seva arribada.
- “Vaig acabar l’any a Chesterfield jugant, estant al 100% i era conscient que havia de seguir entrenant pel meu compte per estar en òptimes condicions de trobar un equip. He estat treballant amb un preparador físic i no hi ha cap problema, estic en el meu pes i si l’entrenador ho creu oportú, jo estic en condicions plenes de tornar a competir”.
- “He passat moments molt bonics a Anglaterra. Són sis anys. Amb el Blackpool vaig viure una experiència inoblidable a la final del playoff a Wembley amb 90.000 espectadors. Però sempre tens al cap tornar a casa. He crescut molt com a persona i jugador, però davant d’aquesta oportunitat que em brinda el Sabadell, era difícil dir que no”.
- “La sensació és la mateixa que la del nano que estava a punt de debutar a Primera amb l’Espanyol. Tinc moltes ganes de tornar a competir aquí, el futbol és molt diferent al d’allà”.
- “No coneixia el que es cuinava aquí però quan va sortir el nom em van venir al cap els noms de Migue, Felipe Sanchón, Marc Martínez… Són jugadors amb els que he jugat, vaig conversar amb ells i em van parlar molt bé de l’entrenador i del grup que hi havia. Vull agrair l’esforç que ha fet el club i el Bruno”.
- “El dia de l’Elche vaig estar al partit i crec que vam competir molt bé contra un dels equips que en teoria han d’estar a dalt. No vaig veure gaire diferència i crec que en els enfrontaments individuals podíem competir contra jugadors de primer nivell. Són coses que et fan il·lusionar per aconseguir alguna cosa maca”.
- “Crec que una de les claus va ser parlar amb l’entrenador. Vaig fer un entrenament amb l’equip, vaig conèixer els meus companys i vam intercanviar idees. És un molt bon entrenador, molt clar, molt directe, encara que a vegades et pugui molestar. Però això s’agraeix en el món del futbol. Tenim tots els ingredients i només falta cuinar-los bé”.
- “Amb el meu germà parlo gairebé a diari. Quan li vaig dir, ‘Mira Jose, que aniré a Sabadell’, el primer que em va dir va ser, ‘No jugaràs dissabte no?’. Vaig tenir la sort de jugar amb ell al Girona i contra ell quan estava al Rayo Vallecano. Tornar a jugar contra ell en un escenari com Olot, amb tota la família, serà molt especial”.
